REGULARITAT: Passió sense edat

En una bona part dels esports més populars, quan s’arriba a una certa edat la condició física fa que els seus practicants abandonin l’afició, perquè ja no es veuen amb les forces necessàries que requereix la disciplina o perquè simplement no hi ha curses a partir de certa categoria d’edat.

En el nostre esport, els ral·lis, les coses van d’una altra manera. Potser sí que, per norma general, no ens podem posar al volant d’un cotxe de curses fins als 18 anys (tot i que el Gil Membrado ens ha demostrat el contrari) però, ens permet ser pilots i copilots amb una experiència acumulada brutal. Com a exemple, a la Challenge Intercomarques, tenim l’equip format per Josep Rial i Ernest Font que sumen gairebé 160 anys de passió pel motor dins del seu Volskwagen Corrado. 

Uns comencen de molt joves, d’altres no s’ho poden permetre fins més endavant, n’hi ha que potser trenta anys després de penjar el casc de velocitat recuperen el cotxe de carreres i surten amb ell a intentar no sumar dècimes fent regularitat, d’altres… Cada pilot i copilot té la seva història particular però tots patim del mateix mal, aquesta irrefrenable passió per l’eina que pilotem i el no sé què que ens aporta la velocitat.

En aquest II Clàssic Llinars, fem un petit homenatge a dos d’aquests incondicionals amants del motor que ja no estan entre nosaltres, posant el seu nom a dos dels trams del ral·li. Un durà el de Ramon Arqués, destacat pilot de ral·lis i muntanya amb Simca 1000 durant els anys 70/80  i reenganxat a la regularitat tant en carretera com en circuit més enllà del 2010  i un altre el de Ricardo Oto, molt bon mecànic que començà esporàdicament a fer curses de clàssics als anys 90 amb un Seat 124 Sport seguint tota la Challenge al 2011 amb un Ford Capri.

Foto: Ignacio Par / JAS